La Sanidad Valenciana elabora el primer informe de Desigualdades en salud en la Comunitat para impulsar nuevas acciones desde la perspectiva de la equidad

La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha elaborado un informe de 'Desigualdades en salud en la Comunitat Valenciana', cuyo principal valor es que muestra el marco general a partir del cual se deben ir orientando las estrategias de la conselleria para avanzar hacia la equidad.

 

Se trata del primer informe del Observatorio Valenciano de Salud (OVS!), entre cuyas funciones se incluye la de repetir periódicamente informes específicos, a fin de orientar las políticas de equidad en salud y poder evaluarlas en el tiempo. En este caso se traza un análisis epidemiológico de indicadores y determinantes de la salud en la Comunitat Valenciana entre los años 2000 y 2015, tomando como base los siguientes ejes de desigualdad: territorio, género, edad, lugar de origen, nivel de estudios y situación laboral.

 

"Este documento proporciona, por primera vez en la Comunitat, una mirada necesaria sobre los determinantes sociales y su impacto sobre la salud. El análisis sistemático de estos datos nos permitirá evaluar en el futuro el efecto de las acciones que impulsamos desde el Consell, e identificar nuevas necesidades de acción", señala la consellera Ana Barceló

 

El informe, elaborado desde la Dirección General de Salud Pública, refleja que la esperanza de vida en la Comunitat es de las más altas de Europa, con una media de 82,3 años (85,1 las mujeres y 79,5 los hombres). Y apunta que desde el año 2000, ha aumentado en 3,2 años para ambos sexos. En general, las mayores esperanzas de vida se presentan en las comarcas de la costa alicantina, el interior de Castellón y el Baix Maestrat. En las grandes ciudades, Elx tiene la más alta para hombres (76, 98) y Alicante para mujeres (83,04).

 

Pero en el caso de las grandes ciudades, se aprecian diferencias de hasta cinco años en la esperanza de vida según el barrio de residencia, que expresan diferencias socioeconómicas que repercuten en el nivel de salud. El informe toma como ejemplo un viaje de la línea 4 de MetroValencia, y refleja una diferencia en la esperanza de vida en hombres de 5,8 años entre dos de sus paradas: La Cadena, en el Distrito Marítimo, con 73,4 años, y Pont de Fusta, con 79,2 años.

 

Nivel socioeconómico

 

Entre los parámetros que analiza, el informe apunta que el 80% de las muertes evitables prevenibles se producen en hombres. El cáncer de tráquea, bronquios y/o pulmón, representa casi el 50% de estas defunciones en su caso. Y destaca que las personas menores de 45 años que residen en zonas socioeconómicas menos favorecidas tienen un riesgo tres veces mayor de fallecer por causas evitables prevenibles que las residentes en las zonas más favorecidas.

 

En la Comunitat Valenciana, el cáncer de pulmón es la primera causa de mortalidad por cáncer en los hombres y la tercera en las mujeres. La migración se considera una de las causas del aumento del riesgo de mortalidad por este cáncer en mujeres en zonas concretas. Así, se observa mayor mortalidad por cáncer de pulmón en los municipios con mayor concentración de población de mujeres mayores, procedentes de países como Reino Unido o Alemania. La tendencia del consumo de tabaco en estas mujeres explica el mayor riesgo existente en comarcas como la Marina Baixa o el Baix-Segura.

 

Respecto de las enfermedades cardiovasculares, primera causa de mortalidad para ambos sexos, que llegó a provocar un fallecimiento cada 40 minutos en 2012, muestran una clara tendencia descendente (hasta un 33% menos), más marcada en zonas como Dénia, Sant Joan, Orihuela o Torrevieja.

 

En relación a los accidentes de tráfico de vehículo a motor, la diferencia es clara entre sexos: los hombres presentan una tasa de mortalidad cinco veces mayor que las mujeres, especialmente entre los 15 y los 34 años, excepto los mayores de 65, que son precisamente el grupo de mayor mortalidad entre las mujeres. Entre los varones, los usuarios vulnerables de la vía que más defunciones presentan son los motoristas (22%) y en las mujeres las peatonas (40%). El 85,7% de las defunciones cuya víctima es un ciclista son masculinas.

 

El informe dedica un capítulo al suicidio, y apunta que en la Comunitat, las muertes por esta causa son tres veces más frecuentes en hombres que en mujeres, si bien en el caso de las mujeres la tasa de mortalidad es ligeramente superior a la del resto de España. Por zonas, en ambos sexos destacan tasas más elevadas de muerte por suicidio en algunos departamentos de salud de Alicante, como la zona de Dènia. Por edades, las mayores tasas de mortalidad por suicidio se dan en varones de más de 65 años y en mujeres de 45 a 64 años.

 

Otro elemento analizado: Las tasas de tuberculosis en personas extranjeras son siempre superiores a las de la población autóctona. Dentro del colectivo inmigrante, el mayor número de casos se da en personas procedentes de Rumanía, Marruecos, Bolivia, Ecuador y Pakistán. Y con relación al abandono prematuro del tratamiento, se identifican como factores asociados la marginación social, el abuso de alcohol y el antecedente de abandono previo.

 

Brecha de género en la salud

 

El informe refleja también la brecha de género en la salud percibida. Así, según se desciende en la clase social, disminuye la valoración positiva del propio estado de salud, siendo este efecto más acusado en las mujeres. Y la ventaja biológica de ser mujer y disfrutar de mayor longevidad tiene como contrapartida la mayor probabilidad de sufrir mayor carga por enfermedades crónicas. Las mujeres de la Comunitat refieren con mayor frecuencia que los hombres padecer dolores, malestar, depresión, ansiedad y problemas para caminar.

 

El documento señala que dos de cada diez mujeres menores de 21 años no utiliza habitualmente un método anticonceptivo correcto, aunque la visita a los centros de salud sexual y reproductiva favorece el uso de métodos adecuados. Factores socio-culturales como la nacionalidad influyen en las pautas de salud sexual; de hecho, las inmigrantes siguen con mayor frecuencia pautas incorrectas.

 

Otro dato del informe es la mortalidad perinatal según el país de origen. En concreto, en la Comunitat Valenciana los hijos de mujeres extranjeras tienen un riesgo un 44% superior de fallecer por muerte perinatal que los hijos de madres españolas. Por países, las mujeres procedentes de Europa oriental y de África presentan los peores resultados en mortalidad fetal. Esta desigualdad podría estar relacionada con un inadecuado control del embarazo.

 

Y por lo que respecta a la Interrupción Voluntaria del Embarazo, las tasas más elevadas las presentan las mujeres de 20 a 24 años. Las inmigrantes presentan tasas más altas que las españolas, sobre todo las africanas y lationamericanas. La falta de acceso a recursos (vivienda, trabajo, educación, alimentación saludable) explica algunas causas de enfermedad o mala salud. En este sentido, el informe considera que el estudio de las desigualdades permite detectar zonas o colectivos que requieren intervenciones más intensas o focalizadas.

 

Desigualdades sociales en consumo de tabaco

 

En la población más joven, el consumo de tabaco ha descendido en todos los niveles de educación y clase social, pero en las edades intermedias, el tabaquismo ha aumentado en las mujeres con menor nivel de estudios y en los estratos sociales más desfavorecidos, lo que acentúa las desigualdades. Y por lo que respecta al consumo de alcohol, se está feminizando. Así, entre los jóvenes, la proporción de chicas que consumen alcohol de forma intensiva es superior a la de los chicos (20,3% frente al 14,5%).

 

Otro factor analizado, la obesidad, refleja el reemplazo de la dieta tradicional por una mayor consumo de grasa animal y azúcares, y sobre todo que la evolución positiva hacia el mayor consumo de fruta y verdura ha tenido mayor reflejo entre la población más favorecida, no en todos los grupos sociales.

 

La probabilidad de participar en programas preventivos como el cribado del cáncer colorrectal son menores en hombres inmigrantes, especialmente los procedentes de Asia y Oriente Próximo, los magrebíes y la población gitana, lo que determina la necesidad de programas dirigidos específicamente a ellos.

 

Todos estos parámetros permiten conocer cómo los problemas de salud se distribuyen de forma diferente según variables sociales. Requieren tiempo para mostrar variaciones y deben evaluarse a largo plazo. En el futuro, su valor será mostrar el impacto de las políticas del Consell en materia de equidad en salud.

 

Algunas de las acciones impulsadas en esta legislatura para mejorar la equidad son la Estrategia de Salud Mental, la Estrategia de Salud Sexual y Reproductiva, la Estrategia para la Atención al Daño Cerebral Adquirido, la Estrategia de Diabetes, la de prevención del Tabaquismo o el Plan de Prevención del Suicidio, además de la universalidad de la atención sanitaria, las ayudas frente a los copagos, el I plan de Igualdad, medidas frente a la violencia de género, el Plan Remot para municipios rurales remotos, la financiación del tratamiento para personas con hepatitis C, la promoción del programa XarxaSalut en los municipios o el acceso a las técnicas de reproducción asistida a mujeres solas, entre otras.

________________

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha elaborat l'informe "Desigualtats en salut a la Comunitat Valenciana", que té com a principal valor que mostra el marc general a partir del qual s'han d'orientar les estratègies de la Conselleria per a avançar cap a l'equitat. 

Es tracta del primer informe de l'Observatori Valencià de Salut (OVS), que té entre les seues funcions repetir periòdicament informes específics, a fi d'orientar les polítiques d'equitat en salut i poder avaluar-les en el temps. En aquest cas es traça una anàlisi epidemiològica d'indicadors i determinants de la salut a la Comunitat Valenciana entre els anys 2000 i 2015 i pren com a base els eixos de desigualtat següents: territori, gènere, edat, lloc d'origen, nivell d'estudis i situació laboral. 

"Aquest document proporciona, per primera vegada a la Comunitat, una mirada necessària sobre els determinants socials i l'impacte que tenen sobre la salut. L'anàlisi sistemàtica d'aquestes dades ens permetrà avaluar en el futur l'efecte de les accions que impulsem des del Consell, i identificar noves necessitats d'acció", assenyala la consellera Ana Barceló. 

L'informe, elaborat des de la Direcció General de Salut Pública, reflecteix que l'esperança de vida a la Comunitat és una de les més altes d'Europa, amb una mitjana de 82,3 anys (85,1 les dones i 79,5 els homes). I apunta que, des de l'any 2000, ha augmentat 3,2 anys en els dos sexes. En general, les esperances de vida més altes són les de les comarques de la costa alacantina, l'interior de Castelló i el Baix Maestrat. A les grans ciutats, Elx té la més alta per a homes (76,98) i Alacant per a dones (83,04). 

Però en el cas de les grans ciutats, s'aprecien diferències de fins a cinc anys en l'esperança de vida segons el barri de residència, la qual cosa expressa diferències socioeconòmiques que repercuteixen en el nivell de salut. L'informe pren com a exemple un viatge de la línia 4 de Metrovalencia, i reflecteix una diferència en l'esperança de vida en homes de 5,8 anys entre dos de les seues parades: La Cadena, al districte Marítim, amb 73,4 anys, i Pont de Fusta, amb 79,2 anys. 

Nivell socioeconòmic 

Entre els paràmetres que analitza, l'informe apunta que el 80 % de les morts evitables prevenibles es produeixen en homes. El càncer de tràquea, bronquis i/o pulmó, representa quasi el 50 % d'aquestes defuncions. I destaca que les persones menors de 45 anys que resideixen en zones socioeconòmiques menys afavorides tenen un risc tres vegades més alt de morir per causes evitables prevenibles que les que resideixen en les zones més afavorides. 

A la Comunitat Valenciana, el càncer de pulmó és la primera causa de mortalitat per càncer en els homes i la tercera en les dones. La migració es considera una de les causes de l'augment del risc de mortalitat per aquest càncer en dones en zones concretes. Així, s'observa que hi ha més mortalitat per càncer de pulmó als municipis amb més concentració de població de dones majors, procedents de països com el Regne Unit o Alemanya. La tendència del consum de tabac en aquestes dones explica aquest risc més alt en comarques com la Marina Baixa o el Baix Segura. 

Respecte de les malalties cardiovasculars, primera causa de mortalitat en els dos sexes i que arribaren a provocar una defunció cada 40 minuts en 2012, presenten una clara tendència descendent (fins a un 33 % menys), més marcada en zones com Dénia, Sant Joan d'Alacant, Orihuela o Torrevieja. 

En relació als accidents de trànsit de vehicles de motor, la diferència és clara entre sexes: els homes presenten una taxa de mortalitat cinc vegades més alta que les dones, especialment entre els 15 i els 34 anys, excepte els majors de 65, grup en què la mortalitat és més alta entre les dones. Entre els barons, els usuaris vulnerables de la via que més defuncions presenten són els motoristes (22 %); i en les dones, les vianants (40 %). El 85,7 % de les defuncions en què la víctima és un ciclista són masculines. 

L'informe dedica un capítol al suïcidi i apunta que, a la Comunitat, les morts per aquesta causa són tres vegades més freqüents en homes que en dones, si bé en el cas de les dones la taxa de mortalitat és lleugerament superior a la de la resta d'Espanya. Per zones, els dos sexes presenten unes taxes més elevades de mort per suïcidi en alguns departaments de salut d'Alacant, com la zona de Dénia. Per edats, les taxes més altes de mortalitat per suïcidi es donen en barons de més de 65 anys i en dones de 45 a 64 anys. 

Un altre element analitzat: les taxes de tuberculosi en persones estrangeres són sempre superiors a les de la població autòctona. Dins del col·lectiu immigrant, el nombre més gran de casos es dona en persones procedents de Romania, el Marroc, Bolívia, Equador i Pakistan. I amb relació a l'abandó prematur del tractament, s'identifiquen com a factors associats la marginació social, l'abús d'alcohol i l'antecedent d'abandó previ. 

Bretxa de gènere en la salut 

L'informe reflecteix també la bretxa de gènere en la salut percebuda. Així, segons es descendeix en la classe social, disminueix la valoració positiva del propi estat de salut i aquest efecte és més acusat en les dones. I l'avantatge biològic de ser dona i disfrutar de més longevitat té com a contrapartida una probabilitat més alta de patir més càrrega per malalties cròniques. Les dones de la Comunitat expressen, amb més freqüència que els homes, patir dolors, malestar, depressió, ansietat i problemes per a caminar. 

El document assenyala que dos de cada deu dones menors de 21 anys no utilitza habitualment un mètode anticonceptiu correcte, encara que la visita als centres de salut sexual i reproductiva afavoreix l'ús de mètodes adequats. Factors socioculturals com la nacionalitat influeixen en les pautes de salut sexual; de fet, les immigrants segueixen més freqüentment pautes incorrectes. 

Una altra dada de l'informe és la mortalitat perinatal segons el país d'origen. En concret, a la Comunitat Valenciana, els fills de dones estrangeres tenen un risc un 44 % superior de morir per mort perinatal que els fills de mares espanyoles. Per països, les dones procedents d'Europa oriental i d'Àfrica presenten els pitjors resultats en mortalitat fetal. Aquesta desigualtat podria estar relacionada amb un inadequat control de l'embaràs. 

I pel que fa a la interrupció voluntària de l'embaràs, les taxes més elevades les presenten les dones de 20 a 24 anys. Les immigrants presenten taxes més altes que les espanyoles, sobretot les africanes i llatinoamericanes. La falta d'accés a recursos (habitatge, treball, educació, alimentació saludable) explica algunes causes de malaltia o mala salut. En aquest sentit, l'informe considera que l'estudi de les desigualtats permet detectar zones o col·lectius que requereixen intervencions més intenses o focalitzades. 

Desigualtats socials en el consum de tabac 

En la població més jove, el consum de tabac ha descendit en tots els nivells d'educació i classe social, però en les edats intermèdies, el tabaquisme ha augmentat en les dones amb un nivell d'estudis més baix i en els estrats socials més desfavorits, la qual cosa accentua les desigualtats. I pel que fa al consum d'alcohol, s'està feminitzant. Així, entre els joves, la proporció de xiques que consumeixen alcohol de forma intensiva és superior a la dels xics (20,3 % enfront del 14,5 %). 

Un altre factor analitzat, l'obesitat, reflecteix el reemplaçament de la dieta tradicional per un major consum de greix animal i sucres i, sobretot, que l'evolució positiva cap a un consum més elevat de fruita i verdura s'ha reflectit més entre la població més afavorida, no en tots els grups socials. 

La probabilitat de participar en programes preventius com el cribratge del càncer colorectal és més baixa en homes immigrants, especialment els procedents d'Àsia i Pròxim Orient, els magribins i la població gitana, la qual cosa determina la necessitat de programes dirigits específicament a ells. 

Tots aquests paràmetres permeten conéixer com els problemes de salut es distribueixen de forma diferent segons variables socials. Requereixen temps per a mostrar variacions i han d'avaluar-se a llarg termini. En el futur, el valor d'aquest estudi serà mostrar l'impacte de les polítiques del Consell en matèria d'equitat en salut. 

Algunes de les accions impulsades en aquesta legislatura per a millorar l'equitat són l'Estratègia de Salut Mental, l'Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva, l'Estratègia per a l'Atenció al Dany Cerebral Adquirit, l'Estratègia de Diabetis, la de prevenció del tabaquisme o el Pla de Prevenció del Suïcidi, a més de la universalitat de l'atenció sanitària, les ajudes enfront dels copagaments, el I Pla d'Igualtat, mesures contra la violència de gènere, el Pla REMOT per a municipis rurals remots, el finançament del tractament per a persones amb hepatitis C, la promoció del programa XarxaSalut en els municipis o l'accés a les tècniques de reproducció assistida a dones soles, entre altres.